FILOLAU
images.jpegFilolau (Philolaus, Φιλόλας) (Crotona vers 480 aC) va nàixer en el segle V, fou un matemàtic i filòsof pitàgoric grec. Segons Diògenes Laerci va néixer a Crotona, però Iàmblic el fa nadiu de Tàrent. Plutarc el fa contemporani de Sòcrates i Demòcrit. Va viure algun temps a Heraclea i a Tebes. Fou deixeble de Pitàgores. Laerci esmenta com a deixebles seus a Fantó de Flios, Xenòfil, Equècrates, Diocles, Polimnest de Flios i Eurit, i diu que va morir a Crotona per afavorir la tirania.
Filolau fou un dels deixebles més advantatjats de l'escola pitagòrica. Va participar i va desenvolupar la cosmologia pitagòrica entenent un univers regular, predicible i aritmètic en el qual giren planetes i astres.Per a ell la Terra no era el centre del ´l'Univers perquè es movia a través de l'espai. La Terra, que gira en una òrbita circular, pel que apareix dotat de moviment, a diferència dels universos dels jonis. A més, la seva teoria va explicar que la Terra, el Sol, la Luna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn i les estrelles giraven en esferes separades a l'entornd'un foc central, idea que va inpythagor.jpgfluir, per exemple, en un contemporani seu: el rapsoda Leurípides de Calamata. Per a Filolau el cosmos està format per un foc central, anomenat Hestia, i nou cossos que giren al seu al voltant: Antichton. Això siginificava que exisitien nou esferes giratòries, de manera que Filolau n'inventà una desena, ocupada per l'anti-Terra, un planeta sempre amagat a l'altre costat del Sol. Tot aquest esquema va ser traçat únicament per treure profit dels poders màgics del nombre 10 (la dècada). Però la teoria de Filolau fou la primera especulació coneguda sobre la qüestió que la Terra es mou a través de l'espai.
Ja comentades algunes de les seves dades biogràfiques, com hem dit anteriorment, Filolau va pertanyer a l'escola pitagòrica on va pertanyer des dels seus principis com a matemàtic i filòsof.